Una de les coses més xules que té això de la radioafició són les nombroses branques que hi ha. I és que a cadascú li agrada una cosa diferent!
En el meu cas, allò que més disfrute és el DX a la banda d’FM comercial, tant tropo com esporàdiques (perquè sí, això també és radioafició. Hi ha vida més enllà d’una llicència, però d’això en podem parlar en altre moment).
Per motius de faena ara em toca viure a Mordor (també coneguda com a València) i, com és ben sabut, a una ciutat gran és impossible fer radioescolta d’este tipus (una salutació també a l’Imperio).
És per això que tinc a Castelló de la Plana dos SDR remots. Un a la caseta de camp dels meus iaios i l’altre al QTH dels meus pares.
Des de fa unes setmanes venia notant com l’SDR remot que tinc al QTH dels meus pares venia fent comportaments estranys com penjar-se constantment i caldre desendollar-ho per complet.
Finalment no va tornar a arrencar. I ací comença l’aventura amb la targeta MicroSD.
Evidentment ja he estat trastejant amb ella abans de fer l’entrada i, per tant, no podré posar captures de què em vaig trobar quan la vaig inserir a l’ordinador per primera volta (em reconeixia una de les dues particions, la de boot concretament).
ANEM PER FAENA (LINUX)
Això és el que mostra la utilitat de discos a Ubuntu:
Si intentem formatar aparentment ens deixa:
Vegem què passa quan intentem fer una partició:
Aparentment la crea i la munta:
Anem a provar, doncs, a gravar la imatge de Debian per a Raspberry Pi des del programari oficial:
Este és el missatge amb que ens trobem després d’haver escrit la imatge i verificat.
I això ens trobem a la utilitat de discos:
Senzillament: no ha fet res.
Podem provar ara des de la línia d’ordres, a veure què passa:
L’ordre per visualitzar tots els discos i les seues particions és:
sudo fdisk -l
En este cas, l’SD es troba a /dev/sdb tal i com es veu en darreres captures. El resultat de l’ordre és, com a mínim, inquietant:
Disk /dev/sdb: 7,48 GiB, 8032092160 bytes, 15687680 sectors
Disk model: Storage Device
Units: sectors of 1 * 512 = 512 bytes
Sector size (logical/physical): 512 bytes / 512 bytes
I/O size (minimum/optimal): 512 bytes / 512 bytes
Disklabel type: dos
Disk identifier: 0xa0d880d7
Dispositiu Arrencada Start Final Sectors Size Id Tipus
/dev/sdb1 8192 532479 524288 256M c W95 FAT32 (LBA)
/dev/sdb2 532480 3850239 3317760 1,6G 83 Linux
Com que dues particions?! No havíem quedat que, segons l’entorn gràfic no n’hi havia cap?!
I què ocorrerà si intentem muntar alguna? Anem a provar!
hector@hector-PC:~$ sudo mkdir /media/muntatgetest
hector@hector-PC:~$ sudo mount /dev/sdb1 /media/muntatgetest/
mount: /media/muntatgetest: special device /dev/sdb1 does not exist.
dmesg(1) may have more information after failed mount system call.
Vaja, sdb1 que era una de les hipotètiques particions no existeix.
El comportament a Linux és erràtic. Què passarà en altre sistema operatiu? Doncs anem a provar!
(no, no és Windows. Cada vegada que algú gasta Windows mor un gatet).
ANEM PER FAENA (macOS)
Això és el que ens mostra la Utilitat de Discos de macOS. Novament, una MicroSD sense cap tipus de partició.
Provem, doncs, a crear-ne una:
Trie, de nou, un tipus de format FAT:
Seleccione un mapa de particions GUID
Aparentment es crea la partició… què passarà si l’expulse i la torne a inserir?…
Bingo!
Doncs provem per línia d’ordres i amb el tipus de format propi d’Apple a veure el resultat…
hector@iMac-Pro-de-Hector ~ % diskutil list
/dev/disk2 (external, physical):
#:
TYPE NAME
SIZE
IDENTIFIER
0:
*8.0 GB
disk2
hector@iMac-Pro-de-Hector ~ % sudo diskutil eraseDisk JHFS+ SD /dev/disk2
Password:
Started erase on disk2
Unmounting disk
Creating the partition map
Waiting for partitions to activate
Formatting disk2s2 as Mac OS Extended (Journaled)
with name SD
Initialized /dev/rdisk2s2 as a 7 GB case-
insensitive HFS Plus volume with a 8192k journal
Mounting disk
Finished erase on disk2
Com es pot observar, l’SD queda formatada però el resultat final és el mateix. Després d’expulsar i tornar-la a inserir apareix el mateix missatge:
Queda clar, doncs, que l’SD està més que morta i que molt millor comprar-ne una de nova per poder continuar disfrutant de la radioescolta!